Joan Costa abaixa les persianes del bar

Diumenge al migdia el Joan va abaixar definitivament les persianes del bar. El Joan penja el davantal per posar punt final a una etapa que va començar quan era un infant i és que de ben menut ja servia al darrere de la barra amb la companyia dels avis i els pares. Preguntat diumenge quant temps feia que treballava al bar, va contestar "jo vaig néixer aquí". Vuitanta, noranta, o potser més anys, no està massa clar, el que sí que està clar és que la història dels pobles és també la història de la seva gent, dels seus negocis, dels bars i botigues. El bar Costa ha esdevingut un punt de reunió i socialització, un punt de dinamització vital perquè malgrat les xarxes socials, les autèntiques xarxes són les que es teixeixen al voltant d'una bona taula, amb bons amics, una bona birra i els millors callos del món. La Boqueria sense el Juanito del Pinotxo no va ser mai més la mateixa, la Plaça Joan Matons sense el Joan Costa serà plaça, però perdem un racó on el poble feia vida. I d'això va la cosa, de viure i compartir...

Gràcies per tant, Joan!!