El menhir

El passat divendres 27 d’octubre va finalitzar un procés que s’iniciava el juliol del 2019 durant la festa major, érem en el banc de la plaça del rei amb en Josep Marin quan ell m'explicava els intents que ell personalment havia fet per a poder dur el menhir a restaurar.
En aquell moment vaig entomar el repte, i com a regidor de patrimoni m‘agradaria explicar una mica com va arribar el menhir al poble i el procés que hem seguit per tal de poder-lo restaurar.

Tot s’inicia als anys 60 quan s’adonen que aquella pedra gran no era una pedra més, era un menhir. Així els veïns Andrés Cueto, Josep Marin (Pico) i Miquel Oliveres van jugar-se la feina i la ”vida” per baixar-lo des d‘allà on era fins al poble.

Al entomar el repte de continuar la feina feta per tota aquesta gent vàrem tenir forces problemes per poder gestionar la petició al CRBMC (Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya), però vam aconseguir-ho i el desembre del 2019 venien els tècnics per a fer l’informe que validava que afectivament el menhir necessitava una restauració degut als danys a la pedra i als fums dels cotxes que rebia allà on era.

La pandèmia ho va paralitzar tot una mica, però al 2020 vam presentar una sol·licitud per a rebre una subvenció de la Generalitat de Catalunya. Quan es publica la llista de projectes que rebran la subvenció, quedem fora per dues posicions, en fer la reclamació, la Generalitat va reconèixer que hi havia hagut un mal entès administratiu i que hauríem d’estar mes amunt en la llista, i ens asseguren que per aquesta raó l’any 2021 amb tota seguretat ens atorgaran la subvenció, i així va ser. Un cop vam disposar de la subvenció,  vàrem començar amb tots els pericles, un d’ells demostrar que el menhir era de la nostra propietat, que ho vam demostrar, així que tot solucionat i a l’abril del 2022 s'enduien la peça cap el CRBMC, i al setembre d’aquell any comencen la restauració l’ Olga i la Marina.

Un cop finalitzada la restauració, vàrem començar a parlar amb la Generalitat de les possibles ubicacions del menhir, dins l’ajuntament no els hi acabava de fer el pes per que era un be públic que havia de poder ser admirat per tothom. Retornar-lo al lloc en que va estar durant els últims 60 anys ho trobaven perillós pel menhir i massa a prop dels fums dels cotxes. Volien un lloc amb visibilitat, obert a la gent, cèntric i protegit del trànsit. Els va convèncer la plaça Mossèn Paituvi, el racó de dalt a la dreta, el lloc complia els requisits i a més es veia el menhir amb la muntanya de fons simulant la seva ubicació original. Un cop decidida la ubicació ja només ens faltava el projecte.

La redactora del projecte, ens va presentar tres opcions diferents conjuntament amb la representant de la Generalitat de Catalunya. Després de comentar pros i contres de cada una d’elles al final la representant de la Generalitat ens va indicar quina complia amb els requisits del departament d’arqueologia, ja que el projecte havia de ser aprovat per la comissió d'arqueologia, i aquesta és la que vam presentar i va ser aprovada.

En tenir el pressupost definitiu, vàrem creure convenient que l’obra l’executés la brigada del municipi i la direcció d'obra la portes el nostre arquitecte. Així, fèiem un petit estalvi i a més a més fèiem tot el projecte més del poble.

Entre mig tot de temes a resoldre de documentació, de pressupost, de subvenció, d’obres.... Però al final ens ha quedat el menhir rejovenit i una plaça reordenada.

M'agradaria agrair a tots els implicats en tot aquest procés la seva col·laboració, començant pel Josep Marin (precursor de la idea), en Josep Vilaret (com a regidor de turisme i hisenda, va acompanyar-me en tot el camí), als membres de la brigada, a l’arquitecte municipal, a les administratives de l’ajuntament, al Joan Marin per la seva predisposició a estar disponible en el moment en que necessitàvem que es fes el trasllat i sempre fer una mica més i a tota la gent del CRBMC, la Generalitat i a les dues restauradores pel suport rebut en tot moment i les facilitats que ens han dispensat en tot el procés.

Una part més de la nostra mil·lenària historia al municipi de Santa Maria de Martorelles, l’origen.

Rodolf Casas i Bonet, regidor de patrimoni.

Fotografies cedides per La família Cueto i per l’arquitecte municipal.